Bé, avui m'he llevat, i com cada dilluns se m'han enganxat els llançols una mica i he decidit que aniria en moto per arribar a les 9 al curru. Un cop m'he calçat les botes d'enginyer, els guants llargs per allo del fred, el casc obert per allò que ara a la tarda ja fa una mica de calor i el "Bandit" he sortit directe cap al garatge, desbloquejat la moto, comprovat com el motor chequejava correctament, arrencat amb el dissimulat però fort soroll d'un motor harley de sèrie i obert la porta del garatge. He clavat la primera, arrencat, sortit, i... casi em menjo un trailer.

QUE COLLONS FOT UN TRAILER AL MIG DEL MEU CARRER? L'esquivo, miro i veig que tota la carretera d'Igualada està igual, en els dos sentits. Vaig a donar la volta a la rotonda de la Penedès i a mig camí cap a l'altre rotonda direcció C-15, sento dos camioners que s'han donat un petonet (xoc amb els camions) dir que s'ha liat una mica de merdè amb la circulació a vila per un canvi en les senyals. No sé que té de cert, jo només volia sortir de vila i enfilar cap a Barna, m'enfilo per veure que tal està la rotonda de la 340 amb la variant i veig que la caravana arriba fins allà i que la cua es propaga en tots els sentits (Variant, 340 direcció barna, Esclat...), així que tiro cap a St. Sadurní i empalmo la 340 per Subirats. Grata sorpresa al veure que es triga menys en arribar a El pago d'aquesta forma que per la via tradicional (carretera nova o arreglada nosé, quatre curves i molta menys circulació, a més de millor paissatge)

Segueixo endevant, enfilo les tres paelles, i a l'entrada de Vallirana ( o el minipoble que hi ha just abans, que no se si és Vallirana ) una velleta creua un semàfor. Atònits el conductor de la furgoneta que hi ha al meu costat i jo veiem com es du la mà al cor i cau a terra. Avisem als urbanos que ha passat i s'encarreguen de tot. Passo Vallirana, agafo la variant i obres fins a l'A2 gairebé. Al desviament cap a Diagonal/Hospitalet/etc em trobo que la caravana arriba fins bastant abans del que és normal. Agafo el minivao (voral), segueixo endevant i bé, ja no ha passat res més, però he arribat a les 9:30 a la feina amb un cert agobio.

Algunes setmanes comencen de forma rara, unes altres comencen malament i d'altres comencen de forma inclassificable.