música

La idea era gaudir un festival com els que hi havia fa un any o dos, però no. Hi havia primer el Dj de Mierda, i després una tia, que em vaig sorprendre quan em van dir que era una tia (no trobo la programació de l'apolo a ma per dir-vos el nom). La qüestió és que la tia punxava una mena de minimal i era tan dolenta, que a les 5 del matí estavem anant a uns 120 bpm's, però els beats eren tan pessats que entre beat i beat podies anar fora parlar amb l'indiu de les birres i tornar.

Entretant, com no, anavem fent visites a la barra. La primera visita va ser feta en quan vam arribar. Al demar-li al cambrer, el tipic pseudo emo pantinat a lo joventudes hitlerianes (a més es semblava a hitler allà bajito gordete i tal) amb un to pseudo depresiu li va dir amb la cambrera "Oye, atiendeles tu" i es va posar dins de la sala contigua a la barra (on hi a el rentaplats i tal). Suposem que anava a plorar per algun motiu super profund que nosaltres no som capaços d'entendre.

La segona expedició a la Barra, Ernesto va anar directe a per ell, i en quan va atendre li va deixar caure un "Que? Ahora si que nos atiendes eh??" La EmoReacció no es va fer esperar, els ulls del Camaremo es cristalitzaven mentres articulava la frase "sisisi quiequieres le vuelvo a decir a ella que te atienda..."

Camaremo, molt ben fet! Mica en mica aprendràs a ser borde i potser fins i tot et treus el flequillo.

I senyors de l'Apolo, volem festa, no depresió, la música (bé, el seguit de blips) d'aquest dissabte va ser depressiu. Només havieu de veure com només els que havien excedit el màxim de mdma permès a la sang ballaven (3 contats que saltaven com micos)

Referències:
Què és un emo -> http://en.wikipedia.org/wiki/Emo_(slang)
Hope is emo (minivideos que se'n foten del que gira al voltant de la cultura emo) -> http://hopeisemo.com/