música

La loudness war és una discussió que es porta duent a terme des de mitjans dels 90 sobre la forma en que les discogràfiques massmedia estan tractant la post-producció de CD’s per a alterar-ne el so. Els tècnics de so fa anys que en parlen, però ara sembla ser que la notícia surt a la llum a diversos medis. Possiblement perquè la merda que sona per la ràdio ja no es pot aguantar més, de la mateixa forma que emprenya pagar 20 euros per un CD post produït amb el cul.

Bàsicament, a tots els àlbums considerats mainstream (podríem posar aqui tots els grups que sonen a la cadena 40 amb regularitat i els últims treballs de Els Pets, per exemple) el que se’ls fa és aplicar-lis un filtre de so conegut com a compressor per a fer que tot el só global de la cançó adquereixi el mateix volum, i després s’aumenta el volum de grabació per sobre dels –9db, arribant a vegades als 0db, produint l’efecte conegut com a “Clipping” (crecs d’àudio)

Tot i que d’entrada i per a oïdes poc entrenades pot semblar que és una forma de “potenciar” el só, el que s’està fent en realitat es destruir els silencis curts creats pels artistes al mig de les seves cançons i eliminar els mitjos al sobrepossar-hi els greus.

El problema principal en què ens trobem amb el CD és que la resol·lució que ofereix (44.1 Khz, 16 bit) és la justa per ser considerada alta fidelitat. Aconseguir que un CD reprodueixi fidelment el que es grava a l’estudi és un treball dur i que requereix paciència a l’hora de mesclar les pistes a l’estudi per part del tècnic, i a l’hora de gravar per parts dels músics. Actualment les discogràfiques prefereixen agafar la gravació d’una mescla més o menys decent a un DAT (96khz), passar a 44.1 khz i aplicar compressors i limitadors per a igualar tota la senyal a intensitats abominables, destruint la feinada de la gent de l’estudi de gravació i del grup.

També estan afectats els discs de “Remasteritzacions” d’antics Hits. L’objectiu de remasteritzar aquests discs antics amb el mètode guarro és que la gent que ha conegut sons anteriors (realment d’alta fidelitat) oblidi aquella nitidesa en els aguts i els mitjos i els deixi a l’alçada dels que només han conegut la darrera època musical (ergo, les víctimes de la cadena 40) .

Podem veure a la imatge següent, que mostra l’original d’un tema d’Abba del 1983

I aquesta altre que mostra la seva remasterització (que no remescla) del 2005. Fixeuvos com totes les curves dels mitjos simplement han desaparegut i els aguts es mantenen gairebé constants.

Per als que estigueu interessats en saber més del tema:

http://en.wikipedia.org/wiki/Loudness_war

http://www.cutestudio.net/data/products/audio/CD%20clipping/index.php

Les imatges emprades en aquest post son de la Wikipedia, i tenen llicència GNU.

Ja em va semblar a mi quan vaig veure les fotos de la darrera gira de Apoptygma Berzerk que estaven fent que l'Stephan (cantant) tingues la pinta d'en Brian Molko (cantant de la banda Placebo).

Avui de rebote m'he posat a sentir el darrer disc, cosa que tenia pendent de feia temps i... ves per on. Sona a placebo. No igual que placebo, però és veu la influència o per on estan fent anar el grup.

No em desagrada com sona, però em sembla que reflexa que la banda ha anat perdent energies.

Us deixo amb el videoclip de ShineOn, i treieu les vostres conclusions.

Bé, alguns ja ho saben (si em tenen al MSN o al jabber/gmail), uns altres no. Aquest any no hi ha planejades vacances a Japó per un sencill motiu... la compra d'un nou vehicle.

Al contrari que el primer plantejament de comprar un cotxe esportiu i deixar al pobre Saxo al trist mon de la segona mà... el meu germà em va convèncer (sense haver d'esforçar-se gaire, tot sigui dit) per a que comprès una moto.

Els qui coneguin al meu germà ja deuen saber per on van els trets, per la resta, la moto és una Harley Davidson FXDB Dyna Street Bob 2007 (no, no tenia un nom més curt). Avui mateix comença el procés en el qual la moto s'encarrega i acaba, esperem que en breu, a les meves mans.

Fa uns messos ja vaig tenir l'impuls de comprar-me'n una, però econòmicament era més viable esperar-me fins ara, a més que el model triat aleshores (HD FLHT Electra Glide Standard 2007) vaig veure que era una mica gros per mi. Tot sigui començar mica en mica.

A més l'alegria de saber que la paga extra ja és aqui (el 15 de juliol) doncs la veritat ajuda a superar el fet de deixar anar la morterada en la moto... tot i que per motius laborals (necessito posar-me al dia a nivell de coneixement...) m'haure de comprar una col·lecció de llibres sobre l'aplicació que em dona de menjar a final de mes. I no és barata. Però bé, és una inversió que retorna.

De moment seguirem escoltant 65 days of static i llegint llibres de O'Reilly (Building Scalable Web Applications & Time Management for Systems Administrators)

Zlad! son els nostres herois des de que van fer la cançó de electronik supersonik, avui he trobat aquesta joia: